memòria

L'altre dia em va venir al cap una anècdota, una tonteria que no ve al cas, que jo ja ni recordava que havia viscut. Aquella mateixa nit vaig veure El caso Bourne i em va dur a recordar una altra pel.lícula que havia vist feia mesos, Elisa K.

És curiós com funciona la memòria. Podem passar anys sense recordar un fet concret, sense ser conscients de la seva existència i, de sobte, sense voler-ho, sense saber com, apareix davant dels nostres ulls amb una nitidesa brutal cridant "sorpresa!". 
Potser una olor..., potser una cançó..., potser una paraula... Qui sap què fa que torni.

De vegades és només una petita espurna, un record vague, imprecís, una imatge de contorns difuminats que retorna uns segons i després marxa, seguint un camí que només ella sap, amagat rere les branques de la nostra consciència. Quina ràbia quan això passa! Sentir que puja des de l'estómac aquella sensació torbadora, notar que està apunt de revelar-se quelcom d'important, palpar-ho, intuir-ho. De cop, apareix un fotograma que no esperem i que s'esvaeix abans que el poguem caçar, sense haver-lo pogut gravar a la carpeta dels records accessibles, sense haver-lo pogut gairebé ni paladejar per impregnar-nos del seu sabor al màxim, com si el nostre alè provoqués una forta ventada que el desintegrés.
Ssssshhhhh....ja és fós.

En canvi, hi ha altres vegades que, sense cap ritual previ i davant la nostra sorpresa, la memòria invoca un d'aquests records perduts, soterrats sota capes i capes de vivències, i ens colpeja amb ell, tant si és bo com si és dolent, obrint la porta de bat a bat i deixant que ens arrossegui amb tota la seva intensitat. I ens permet retindre'l l'estona suficient per fer-lo passar de mà en mà, entre els dits, gestionant què fem amb ell mentre va agafant cada cop més cos i més força fins a omplir-nos del tot.  Ens deixa estirar-lo i allargar-lo, revivint cada detall, cada instant, cada gest i cada mirada, recrear-nos amb i en les paraules. 
Reproduir, avançar, retrocedir, pausar.


I un cop fet, analitzat minuciosament, ja no es torna a amagar. Roman a la superfície per acompanyar-nos per sempre, mentre nosaltres, baixant la vista dels núvols, seguim caminant.