Començo el ritual, un ritual perdut, gairebé oblidat al llarg dels anys. Em preparo: tanco la porta de l'habitació, encenc el llum de la tauleta, engego la música, agafo la llibreta i m'assec al llit... No m'atreveixo, els dits em tremolen i se'm cau el boli a terra, el recullo i em recolzo bé damunt del coixí, faig veure que la llibreta no és meva, que la tinc sobre les cuixes només per pura casualitat i, com si no tingués permís, l'obro a poc a poc i en rellegeixo alguns fragments d'èpoques passades, per anar fent boca, mentre deixo que l'expectació i l'adrenalina vagin circulant per la meva sang.
Passa una estona fins que em decideixo a escriure alguna cosa, temorosa, perquè no sé si el paper absorbirà la tinta o si me l'escopirà a la cara en un retret sense precedents però ben merescut pels mesos que l'he tingut en la foscor. Per fi, inhalo valor i m'hi llenço, conscient que molt probablement les línies següents no seran res més que un pobre intent, en va i desesperat, de ser el que no seran mai: frases ingenioses, iròniques, d'aquelles que enganxen i de les que penses: "com serà capaç d'expressar-se d'aquesta manera tan extraordinària?". Però el cert és que, tot i així, sento una estranya sensació de victòria que comença a picar-me a la porta. I m'omplo d'orgull un cop més, ja que he vençut els monstres del "no puc" i del "no sé" a cops de paraula, m'he inventat històries que m'han buidat per després fer-me sentir més plena encara i he recuperat el plaer d'escriure per escriure, encara que no siguin res més que bajanades.
Amb aquesta il.lusió baixant com un torrent per les meves venes m'he tornat valenta i, per primera vegada, no he sentit la necessitat profunda i absoluta d'amagar el que he escrit.
Per primer cop jo també seré valenta, i escriuré en català, cosa que em dona molta vergonya.
ResponEliminaT'agraïxo que no amaguis els teus escrits, perquè les teves frases si són "ingenioses, iròniques, d'aquelles que enganxen i de les que penses: "com serà capaç d'expressar-se d'aquesta manera tan extraordinària?""
Deixa'm recomanar-te un escriptor que m'agrada molt i crec, que si no el coneixes, estic segura t'agradarà: HARUKI MURAKAMI
Un peto molt fort
Rachel ^_^
Deixa'm que et digui que m'ha emocionat molt el teu comentari, Raquel. Primer de tot, t'agraeixo l'esforç d'haver escrit en català. No sé per què et fa vergonya, si l'escrius perfectament!! Segon, perquè em sento orgullosa d'haver-te "contagiat", ni que sigui una miqueta, el valor de què parlo. Això vol dir que les meves paraules han causat algun efecte, que no han caigut en l'oblit i, sincerament, em produeix una satisfacció enorme.
ResponEliminaA l'Haruki Murakami el conec només per dos llibres: "Tokyo Blues", que em va fascinar, i "Kafka a la platja", que em va deixar una mica desconcertada. Estic desitjant llegir-me "1Q84" i comprovar cap a on s'inclina la balança...
Un petó. :)